Avui tenc una sensació ben agredolça dins el cor... Avui quan m’he aixecat me disposava a baixar al bar que fa cantonada amb ca meva per fer un reventat d’Amazonas, mem si qualcú m’explicava la darrera comèdia del nostro mallorqueta.

Però...! He hagut de fer enrere perque duia ses claus de sa Mobillette i no les volia perdre. Aleshores m’ha sortir d’un calaix, com surten les flors d’ametler sense avisar, el meu carnet de soci del Mallorca. Batualmón! Què m’he fet de vell... Què fa d’anys que seguesc el nostro club estimat...

Tal dia com avui, reis meus, es fundà el Mallorca. Amb el nom de ALFONSO XIII FBC amb els Alfonsinos. La primera equipació me conten que no era vermella... què era blava! El primer equip que es va tancar a un vestuari en protesta.

Saps què han vist de vegades aquests ulls córrer homes de vermell i negre... A Bons Aires, al nostro sempre entranyable Lluís Sitjar, a Son Moix on quasi m’han d’operar d’un atac de cor quan n’Engonga ficà aquell penal a l’Arsenal quan jugavem la Xampions... O la final de Copa del Rei contra s’Atlètic de Madrid i el Barcelona. Aquella nit somiadora contra la Lazio de Nedved i Vieri, l’ascens amb en Serra,...

Atac de cor, amics meus. Atac de sentiment és el que tenc ara dins meu. Ses llàgrimes me cauen com ses Fonts Ufanes per les arrugues que han dibuixat a sa meva cara els anys i els desenganys.

Amb el Mallorca he rigut, he somiat, he cridat, he bramat com un nin.

Avui el mallorqueta fa els anys i ningú de la tropa de pocavergonyes que hi ha al Consell d’Administració se li ha ocorregut fer qualque comentari, qualque trobada amb l’afició, ... Avui trob que era dia d’un video ben emotiu a la web del club, de fer uns actes de cara al centenari,... Ai, es Centenari! No sé si arribaràn al centenari ni el Reial Mallorca ni el meu maltret cor vermellenc.

Jo vull un passeig gloriós cap al passat, vull una trobada amb en Beltrán, en Reynés, en Mateu Alemany, en Contestí,... Amb n’Amato, en Cúper, en Lauren, en Marcelino, n’Olaizola, en Luque, en Valderde, Vidal, Higueras, Oviedo,... Vull que aquests que ara no s’estimen els colors (a dalt de la planta noble i els que caminen per “es césped”) ens deixin tranquils, que siguin humils i ens permetin arribar a cumplir, al manco, els sempre nostros 100 anys d’història.

Comentarios

RCDM no se hace responsable de los comentarios de los lectores y se reserva el derecho a retirar aquellos que sean ofensivos. En cumplimiento de la legislación vigente queda registrada la dirección de Internet del autor, así como la fecha y hora de su envío.

  1. Álex dice:

    L’amo Cirer, m’ha emocionat…

    Bon article! Quantes imatges em vénen al cap.

  2. moriarty dice:

    Molt ben dit l´amo!!. Necesitam mes gent que s´estimi el Mallorca i menos directius que han substituit el seu cor per un billet de 500 euros!!.

  3. Somdelmallorca dice:

    Muy sentido el artículo. Lo comparto plenamente. Qué tiempos…!

    Enhorabona, l’amo!

* Campos obligatorios

RCDM.es - El Blog del aficionado Mallorquinista

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para mejorar su navegabilidad y experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.